JORGE BUCAY (1949)

JORGE BUCAY (1949)

No som responsables de les emocions, però sí del que fem amb elles.

L’elaboració del dol significa posar-se en contacte amb el buit que ha deixat la pèrdua del que no està, valorar la seva importància i suportar el sofriment i la frustració que comporta la seva absència.

Créixer sense que l’altura em faci perdre de vista l’important. I l’important… És la vida.

Cada vegada que alguna cosa es va, deixa lloc al que segueix.

Intentar escapar dels mals pensaments és anar a buscar-los.

Si està en un carreró sense sortida, no sigui ximple… surti per on ha entrat.

No hi ha cap felicitat (d’això n’estic segur) que es pugui obtenir de l’escapar. I, molt menys, de fugir cap al passat.

La felicitat és la certesa de no sentir-se perdut.