ERICH FROMM (1900-1980)

Erich Fromm (1900-1980)

En l’art de viure, l’home és al mateix temps l’artista i l’objecte del seu art, és l’escultor i és el marbre, el metge i el pacient.

Viure és néixer a cada moment.

No progresses millorant el que ja està fet, sinó esforçant-te per aconseguir el que encara queda per fer.

Neixes sol i mors sol, i en el parèntesi la solitud és tan gran que necessites compartir la vida per oblidar-ho.

Pràcticament, no existeix cap altra activitat o empresa que s’iniciï amb tan tremendes esperances i expectatives i que, no obstant això, fracassi tan sovint com l’amor.

Si desitgem aprendre a estimar, hem de procedir en la mateixa forma en què ho faríem sí volguéssim aprendre qualsevol altre art, música, pintura, fusteria o l’art de la medicina o l’enginyeria.

L’actitud inherent al consumisme és devorar tothom. El consumidor és etern nen de pit que plora reclamant el seu biberó. Això és obvi en els fenòmens patològics, com l’alcoholisme i l’addicció a les drogues.

El present és el punt on s’uneixen el passat i el futur, una frontera en el temps, però no diferent en qualitat dels dos regnes que uneix.