mercedesullod_felicidad

Al principi dels temps es van reunir diversos dimonis per fer una entremaliadura. Un va proposar:

-Hauríem de robar alguna cosa als homes. El problema és, què els robarem?

Després de pensar-hi molt, un va dir:

-Ja ho sé! Els robarem la felicitat. El problema és on amagar-la perquè no la puguin recuperar…

Un va opinar:

- La podríem amagar al cim de la muntanya més alta.

Però immediatament, un altre va replicar:

- No, recorda que tenen força. Alguna vegada algú pot pujar i trobar-la. Si un la troba, de seguida tots sabran on és.

Immediatament un altre va proposar:

-  I si anem a amagar-la al fons del mar?

Però tot seguit li van replicar:

- No, recorda que són curiosos. Alguna vegada algú arribarà a construir un aparell per poder-hi baixar i la podrà trobar…

I encara un altre va dir:

- Amaguem-la en un planeta ben allunyat de la Terra.

I li van respondre tots:

-No, recorda que són intel·ligents, i qualsevol dia hi haurà algú que construirà una nau que pugui viatjar i descobrir-la. I llavors, tots tindran la felicitat.

L’últim d’ells era un dimoni que fins aquell moment havia estat callat escoltant atentament cadascuna de les propostes dels altres. Després de fer una anàlisi de cadascuna, va proposar:

- Crec saber on posar-la perquè realment ningú la trobi mai.

Els altres, sorpresos, li van dir a cor:

- On?

El dimoni va respondre:

- L’amagarem dins d’ells mateixos. Estaran tan ocupats buscant-la fora, que mai la trobaran.

Tots van reconèixer que tenia raó i van estar d’acord. I, des de llavors, ha estat així: l’home es passa la vida buscant la felicitat per tot arreu sense adonar-se que la porta amagada dins seu.